Posted by on 25 febrer 2014

El màrqueting de continguts tracta, bàsicament, de com oferir continguts interessants i útils als nostres clients per apropar-nos-hi, conversar-hi i aconseguir que ens facin confiança. En un article recent, Mark Schaefer fa referència a la manca de sostenibilitat de les estratègies basades en el màrqueting de continguts. L’explicació és senzilla i es basa en raonaments econòmics essencials.

El màrqueting de continguts es basa en crear continguts. Contingut. Contingut. Contingut. Tothom publica, escriu, copia continguts. I tots llegim, consultem i consumim continguts. I creem més contingut. D’una banda, doncs, oferta que creix exponencialment. A la xarxa els continguts no s’acaben. D’altra banda, però, la demanda és limitada. Per molts espais de temps que puguem aprofitar per consumir continguts via dispositius mòbils i xarxes sense fils a tot arreu, arriba un punt que el nostre temps per consumir continguts s’acaba. El dia té vint-i-quatre hores (també al Cap Nord, d’on és la fotografia del sol de mitjanit).

Demanda limitada i oferta infinita fan que “col•locar” els nostres continguts sigui cada cop més costós. Han de ser més interessants, més oportuns, més adequats, més originals. Una estratègia de màrqueting que consisteixi en crear contingut que sabem que serà prou consumit, no ens és rendible. Per posar un símil, si cap empresa continua fabricant productes que sap que no vendrà, ens dedicarem nosaltres a crear i publicar continguts que no llegirà ningú? Això és el que l’autor anomena “content shock”. Excés de continguts. Pèrdua de valor dels continguts. Avisa que no és res que hagi de passar d’avui per demà, que el nivell de saturació depèn de mercats o productes, de circumstàncies, i que ell simplement apunta una tendència. Deixa el debat obert.

Jo tinc un apunt a fer. Per mi, l’únic que continuarà consumint-ho tot, una i altra vegada, és Google. Google o qualsevol altre cercador, que no entendrà res però que indexarà contingut i posicionarà contingut. I un cop posicionats, la veritable prova de foc serà la de la utilitat/atractivitat dels nostres continguts per als nostres clients/possibles clients. I això no és només fabricació de continguts a preu fet i màrqueting de continguts a tort i dret. És intuïció, influència, predisposició, empatia, seny, intel•ligència. Potser quan els continguts ens ofeguin i Google indexi i indexi i torni a indexar, qualitats que un context de producció en sèrie de continguts havien quedat arraconades tornaran a tenir valor. I potser no és cert que la xarxa no té límits. I el que hem de fer és redefinir els nostres límits en un món d’abundància de contingut. Ser capaços de triar i desconnectar. I saber que els nostres clients trien i desconnecten. Encara que Google no ho faci.

 

Posted in: General